El magraner de Can Batlló s’integra a l’ecosistema del barri per proposar una nova xarxa de relacions i d’activitats que l’enriqueixen i el complementen. La base que sustenta l’edifici, la planta baixa, és un sòcol urbà que actua de filtre entre el carrer i el parc i que és permeable tant a les activitats relacionades amb l’espai urbà, com amb les de la comunitat. D’aquest sòcol creix un atri central que permet la circulació a través de l’edifici i la connexió de les diferents unitats d’habitatge i els espais comunitaris. Al voltant d’aquest atri s’articula la xarxa habitacional on es desenvolupa la vida més íntima de la cooperativa.
Arrelament amb l’entorn
El sòcol urbà de l’edifici es retrau del pla de façana per oferir espais porxats a l’espai urbà que fomenten la transició entre la ciutat compacta i el parc i també entre l’espai exterior i l’interior de l’edifici, afavorint les relacions visuals i la connectivitat entre aquests espais que poden ser propis de la cooperativa, oberts a la participació d’altres col·lectius o també cedits a altres entitats i veïnes del barri.
Així, el sòcol es concep com un espai diàfan i flexible, amb una estructura de suport robusta, duradora i de grans llums conformada per pantalles de formigó, més permeable al perímetre i resguardada cap a l’interior de la planta. Aquestes pantalles recullen les càrregues de les plantes superiors que estan suportades per un sistema lleuger de murs de fusta.
L’atri central estructura i connecta la secció de l’edifici. A més de concentrar les circulacions i accessos als habitatges i als espais comunitaris que s’hi vinculen, també actua com a element de control ambiental. A l’hivern actua com a coixí tèrmic de l’edifici i com a intercanviador, on es pre-escalfa l’aire abans d’introduir-lo als habitatges, fet que redueix les pèrdues energètiques per ventilació, necessàries per garantir la renovació i bona qualitat de l’aire interior, mentre que a l’estiu afavoreix la ventilació natural de l’edifici que permet reduir-ne el sobreescalfament.
L’atri contribueix doncs a reduir la demanda de calefacció i refrigeració de l’edifici, que és un 50% més baixa que el límit exigit per a un edifici de classe A. Això es tradueix en una reducció del consum d’energia primària no renovable del 42% respecte a una classe A fins i tot utilitzant un sistema d’efecte Joule per a calefacció. Aquest consum representa unes emissions de 3.2 kgCO2/m2·any, un 48% menys que el límit establert per a un edifici de classe A.
Xarxa habitacional
Al voltant de l’atri, i a les façanes òptimes, es desenvolupen dues anelles estructurals concèntriques que configuren la xarxa habitacional. La primera anella es troba en contacte amb l’atri central, mentre que la segona anella se situa al perímetre de l’edifici. Aquestes anelles estan conformades per unes caixes de murs de càrrega de fusta contra-laminada (CLT) que s’alternen formant un sistema de buits i plens que estructura l’espai dels habitatges i que conformen el suport de l’edifici.
El concepte de xarxa habitacional respon al fet que els habitatges no es conceben com a unitats independents i tancades en elles mateixes sinó com un espai fluid que permet l’apropiació d’espais entre unitats habitacionals en funció de les necessitats de les persones que hi conviuen. Així, les caixes estructurals poden associar-se a un habitatge, al seu veí o fins i tot poden estar compartides entre ambdós alhora, en funció de les necessitats en cada cas, permetent una gran flexibilitat en el temps i la optimització en l’ús de l’espai disponible.
A l’espai intersticial entre les dues anelles estructurals s’hi concentren les instal·lacions i els espais de serveis dels habitatges: cuines i banys. Aquest espai intersticial pot individualitzar-se per a cada un dels habitatges, però també pot ser un espai compartit entre dues o més unitats de convivència veïnes, que poden enxarxar-se per a conformar noves agregacions d’espai domèstics compartits.
Per donar resposta a les exigències acústiques i a foc, s’ha treballat des d’una estratègia de capes en els diferents paraments, per tal d’optimitzar cada un dels materials emprats perquè treballin de manera complementària. En aquest sentit les solucions adoptades han estat utilitzades i validades in situ en edificis de referència construïts sota els estàndards austríacs, que exigeixen l’equivalent a un aïllament acústic al soroll aeri entre recintes de 55 dB i un nivell global de pressió de soroll d’impactes de 50 dB, cosa que millora en 5 i 10dB respectivament les exigències del CTE.
La relació de la xarxa habitacional amb l’espai exterior es produeix a través d’una passera contínua que abraça el perímetre de l’edifici. Aquesta passera es concep com un espai apropiable que permet l’extensió de l’espai íntim dels habitatges cap a l’exterior i en relació amb l’entorn, i com un element de socialització no obligada que comunica els habitatges i els espais comunitaris de cada planta.
Pel que fa a l’impacte associat als materials, s’opta per sistemes prefabricats i de muntatge en sec que permeten una reducció radical dels residus de construcció i pèrdues de material, així com per l’ús sistemàtic de materials de baix impacte ambiental i cicle de vida tancat. Pel que fa a la fase d’ús, s’aposta per sistemes de control bioclimàtics que permeten reduir la demanda de manera significativa. En règim passiu l’edifici permet mantenir la temperatura de confort durant el 88% del temps. A més, la temperatura mai baixa per sota dels 15.5ºC, cosa que permet protegir la salut dels seus habitants. Per a compensar el reduït consum de l’edifici s’incorporen plaques fotovoltaiques a la coberta sud que cobreixen el 70% del consum per a serveis de l’edifici.
