L’edificació principal data de l’any 1910. L’habitatge estava compost originàriament per planta baixa i planta pis. Posteriorment es va construir un recrescut a l’interior de parcel·la a cota jardí. Es tracta d’un habitatge entre mitgeres amb coberta a dues aigües. Aquesta tipologia es caracteritza per un sistema constructiu que cobreix la distància existent entre els dos murs mitgers mitjançant bigues d’un sol tram deixant un espai habitable estret i amb poca façana, fet que desfavoreix l’accés d’il·luminació i ventilació natural a totes les estances.

El projecte planteja un “pou” de ventilació i il.luminació que interconnecta els espais principals de l’habitatge. Mitjançant uns grans lluernaris motoritzats es milloren les condicions d’habitabilitat dels espais més enretirats del pla de façana, incrementant la permeabilitat lumínica natural i millorant la ventilació natural creuada a través d’aquest dispositiu bioclimàtic. 

El programa de l’habitatge es reordena al voltant d’aquest nou pati interior. Els espais d’ús més col.lectiu com la cuina i l’espai d’estar es situen en planta baixa, potenciant la seva obertura cap a l’espai de pati interior a través d’un gran finestral. A la primera planta es situen els dormitoris, mentre que l’espai sotacobert, accessible mitjançant una escala de gat, es presenta com el darrer espai d’oportunitat. L’accés a l’habitatge es realitza a través d’un petit cancell que fa de filtre entre el carrer i la casa.

Millora de les prestacions
Es desmunta la part de l’altell de fusta que coincideix amb el forat d’escala existent per permetre el pas de la llum des del pla de coberta fins a la planta baixa. Per altra banda s’amplien les obertures existents en els murs de façana. Es substitueixen les fusteries sobre les quals s’intervé per tal de millorar-ne les prestacions i reduir els ponts tèrmics.

Es planteja un sistema de terra radiant a la solera de planta baixa per tal d’homogeneïtzar la temperatura, reduint així l’impacte de l’estratificació de l’aire en aquesta planta de sostres alts. També es renoven els acabats interiors, instal·lacions de cuina, i banys en planta baixa, recuperant la materialitat de les parets mitgeres, i s’elimina l’escala d’obra existent al fons de la parcel·la per alliberar l’espai lliure del pati interior, dignificant-lo i recuperant-lo com espai d’apropiació i utilització.

Per tal de maximitzar la permeabilitat i entrada de llum a la planta baixa, s’eliminen les parets i bany existent annex al pati, i es realitza un estintolament. D’aquesta manera es disposa de tot l’ample de parcel.la, maximitzant la relació transversal a través de les diferents peces i amb l’interior del pati. 

El nou bany es situa a la façana principal, per tal de que no representi una barrera a l’entrada de llum, esdevenint alhora un filtre entre el carrer i la casa. La cuina es disposa a la façana en contacte amb el pati interior. Mentre que l’espai que queda entre l’escala i la cuina es planteja com un espai d’estudi i/o sala, amb la llar de foc.

Habitabilitat i accessibilitat
La reorganització de les estances a la planta baixa amb el programa d’ús comú i la planta pis amb el programa habitacional, permeten una millor estratificació dels usos quotidians i de major freqüència d’utilització de l’habitatge, deixant a l’espai d’altell sotacobert un programa més polivalent i d’ús puntual.

Col.locar els espais d’ús comú a la planta baixa representa una millora de les condicions d’accessibilitat de l’habitatge.