L’edifici de planta baixa més sis remata una de les franges edificades que entren a l’interior del parc de les antigues casernes de Sant Andreu (costat mar). Situat en una cota superior als eixos peatonals de circulació principals del parc, l’edifici està en una zona de visibilitat privilegiada des de l’espai públic, sobretot per la façana est. La planta baixa d’aquesta queda envoltada per les circulacions de vianants que accedeixen des de la cota inferior del parc a la cota superior a través de les dues escales, generant així un potent node de circulacions. Les façanes dels edificis annexos plantegen una arquitectura força hermètica a les consignes de la normativa urbanística de l’àmbit, amb façanes planes i finestres verticals com a únics elements de relació entre l’interior dels habitatges i el seu entorn.
Les façanes de l’edifici que proposem donen una doble resposta: per una banda, projecten el sistema estructural a l’exterior tot generant una façana de geometries cartesianes que s’enganxa i estira les línies compositives del bloc d’habitatges contigu; i, per altra banda, la vida comunitària del projecte cooperatiu s’exposa al parc, facilitant-ne la doble mirada -de l’edifici a la ciutat i de la ciutat a l’edifici- com a principi bàsic d’un espai públic cuidat i segur, promovent, alhora, el model de gestió de l’habitatge cooperatiu.
Els espais col·lectius estan situats en alçada, dotant de màxima activitat col·lectiva la façana est de l’edifici des de la planta baixa fins a la coberta, reduint els recorreguts interns entre els habitatges i aquests espais -cada planta té una porció d’espai col·lectiu- i promovent l’habitatge en planta baixa tant per qüestions d’accessibilitat com de relació directa amb l’espai públic.
Quatre estratègies, un sistema
El valor principal de la proposta rau en la idea tranversal de l’eficiència, que integra quatre estratègies en una mateixa resposta. Plantejar un edifici mitjançant dos sistemes col·laborants diferenciats (A) i (B):
Economia
Es dissocia l’edificabilitat total en dues qualitats prestacionals diferenciades, però complementàries: una d’elevades prestacions tèrmiques, higrotèrmiques, acústiques i saludables on s’hi albergaran els 35 habitatges (A) i l’altra, de prestacions més reduïdes, amb els espais col·lectius, accessos i galeries semi exteriors (B). Tanmateix, es redueixen els recursos materials que configuren l’edifici. Per un costat optimitzant l’estructura a partir de la dissociació de les seves empentes, reduint-ne el pes propi i optimitzant les llums dels forjats a criteris òptims de cada material; i, per l’altra, amb una elevada eficiència energètica que ens permet prescindir de sistemes de calefacció i refrigeració.
Flexibilitat
El sistema estructural dels habitatges (A) està format per uns murs de càrrega que generen una retícula de sales polifuncionals de quatre metres d’amplada per tres metres i mig de profunditat vinculades a les galeries nord i sud. L’arribada als habitatges és a través dels espais col·lectius i galeries (B) que conformen un gradient de privacitats (de més públic a més privat) al llarg del recorregut.
Energia, impacte ambiental i salut
Proposem un edifici de baix impacte ambiental i balanç energètic positiu.
El sistema de galeries i espais comunitaris (B) funcionen com a una primera pell bioclimatitzada que treballa com a coixí tèrmic als mesos d’hivern i com a protector solar exterior als mesos d’estiu aportant als habitatges el 62,79% de les hores d’un any en confort passiu. S’encarrega també de pre-tractar de manera natural l’aire net que s’introdueix a l’interior de l’habitatge i que és extret a través de les pantalles centrals fins a coberta amb un sistema híbrid de ventilació. Per garantir la qualitat de l’aire de les galeries es preveuen uns sensors d’humitat relativa i CO2 vinculats a unes obertures mecanitzades situades en façana. El paviment d’aquests espais aporta la inèrcia tèrmica necessària per allargar-hi les hores de confort.
Els murs dels interiors dels habitatges (A) estan conformats per blocs de terra compactada BTC que aporten un 17,49% de les hores anuals en confort passiu a banda de la important reducció en l’impacte ambiental que suposa anar a un material d’aquestes característiques. A més de la inèrcia tèrmica els BTC aporten un control higrotèrmic de l’aire interior molt significatiu i estretament lligat al confort de l’habitatge i a la salut dels que l’habiten. Aquesta solució constructiva redueix d’una forma considerable l’impacte ambiental de la construcció de l’edifici.
El 19,73% del temps restant estaríem en desconfort passiu arribant com a màxim a una temperatura mínima de 15ºC alguna de les nits de l’any. Tant per viabilitat econòmica com per impacte ambiental l’edifici no disposarà de sistema de calefacció, contemplant l’opció de tenir un suport auxiliar puntual (efecte Joule) a aquelles unitats que ho desitgin.
