Situar
Situar l’edifici de la nova cooperativa d’habitatges en el context urbà evidencia un seguit d’avantatges i potencialitats, entre elles, trobem la relació de proximitat amb altres entitats cooperatives o del tercer sector situades al centre de Terrassa com ara l’Egarenca cooperativa de consum agroecològica. Aquest fet posa de manifest que situar la cooperativa en un context de proximitat permet generar aliances amb altres entitats existents, evitant destinar sostre de la cooperativa a cobrir aquestes necessitats. Des d’un punt de vista de mobilitat, la proximitat al centre de la ciutat i a les estacions de FGC i Renfe (estació del nord), promou l’ús del transport públic. La situació de proximitat al Parc de Vallparadís promourà la socialització del passatge com a punt d’unió entre les sòcies i la ciutat de Terrassa.
Col·lectivitzar
La proposta parteix de la interpretació normativa i adequació del volum per tal d’unificar les 4 unitats independents (edificis previstos originàriament amb 4 nuclis d’escala segons el desenvolupament normatiu del Pla de Millora Urbana) en una única unitat de convivència, més acord al tipus de circulacions i espais comuns de relació que caracteritzen un edifici d’habitatges en model cooperatiu. En aquest sentit, i en base a aquests límits normatius, s’unifiquen les alçades dels forjats de la planta primera per tal de dotar d’una continuïtat en el recorregut d’accés a l’edifici. D’aquesta manera, l’accessibilitat a l’edifici queda resolta amb un únic nucli vertical d’escala i ascensor situat al volum “torre”.
Interaccionar
En planta baixa, volum al volum de la torre, que fa façana tant amb el passatge generat com amb la plaça Marta Mata, es situen diferents usos comunitaris per generar una influència col·lectiva sobre l’espai públic immediat. Situar l’espai comunitari en la façana de planta baixa permet generar una continuïtat entre l’espai públic peatonal de la plaça i el pati interior del cos principal, aconseguint una continuïtat entre aquests dos espais mitjançant un passatge interior.
En contraposició s’identifica que els dos nivells superiors del cos torre poden esdevenir uns espais de posició privilegiada (a nivell d’assoleig i vistes), que creiem adients a ser gaudits pel conjunt de les persones que conformen la cooperativa d’habitatges. Per tant, es preveu un ús col·lectiu per als darrers nivells de la torre, amb els usos de cuina i espai de silenci.
Unificar els espais comunitaris, ja sigui en el sòcol de planta baixa de la “torre” o bé en el volum de les darreres plantes, ens permet simplificar les exigències tècniques derivades de cada ús, tant a nivell tèrmic com acústic entre habitatge i espais d’ús comunitari.
Compartir
Un aspecte innovador en l’àmbit de les cooperatives en cessió d’ús és la reserva d’un terç dels habitatges de La Teulada Cooperativa per a persones amb trastorns mentals o amb discapacitat intel·lectual. Gràcies al conveni signat amb la Fundació Prodis, es destinaran sis habitatges als usuaris d’aquesta fundació terrassenca. Aquesta col·laboració reforça el caràcter social de la cooperativa, facilita una llar estable a un col·lectiu amb dificultats d’accés a l’habitatge i n’evita la segregació en preveure espais de trobada i participació de tots els veïns.
Renaturalitzar
Un aspecte clau en la definició d’aquests espais comunitaris i la domesticació de l’espai públic és la renaturalització. La presència de vegetació en el conjunt de les passeres i de les façanes de l’edifici actua com a regulador tèrmic, generant un microclima favorable per al confort dels habitatges i espais col.lectius.
El parc de Vallparadís representa un pulmó verd per a la ciutat. Donada la localització privilegiada de la parcel·la en relació amb aquest parc, ens sembla adient plantejar petits nodes de biodiversitat que desdibuixin els límits entre els espais antropitzats i els espais naturals. Es planteja la urbanització del passatge públic com una oportunitat per a permeabilitzar el “paviment urbà”, preveure espais d’ombra mitjançant diferents tipus de vegetació i arbrat, i resolent el correcte drenatge i filtració de l’aigua cap al subsòl.
S’ha tingut especial cura en la tria de la vegetació. S’han seleccionat espècies autòctones que requereixen poca aigua per sobreviure i que presenten característiques diferents i canviants al llarg de les estacions.
Captar i ventilar
Des d’un punt de vista energètic es potencia l’aprofitament de les condicions climàtiques exteriors, per tal de plantejar un edifici de baixa demanda energètica per al seu funcionament.
La volumetria de l’edifici i la situació de les finestres respon a la voluntat d’obtenir la màxima radiació solar durant l’hivern, per tal de reduir la demanda de calefacció. Tenint en compte l’entorn construït i la normativa urbanística, es treballa per aprofitar la radiació solar directa projectant la façana més llarga orientada cap al sud. Es planteja la col·locació de proteccions solars en totes les finestres, per tal de reduir el sobreescalfament en époques d’estiu, i poder regular l’entrada de llum natural als espais habitables.
D’acord amb el CTE, s’ha considerat d’entrada una ràtio de ventilació de 8 ren/h durant la nit de maig a octubre inclosos. Respecte a les limitacions de les eines de càlcul ministerials, que apliquen aquesta ventilació independentment de si la temperatura exterior és més alta que la interior, s’han introduït en DesignBuilder dos controls que regulen la ventilació, fent que es produeixi només amb condicions exteriors favorables (Text < Tint) i si la temperatura interior és superior a 24 ºC (per tal d’evitar refredar massa l’ambient).
Amb els ventiladors de sostre es pot augmentar la temperatura de consigna i mantenir un confort a l’interior de l’habitatge. S’ha considerat un ventilador de sostre que augmenta la velocitat de l’aire interior fins a 0,2 m/s, una humitat relativa del 63%, una temperatura interior de 27 ºC i l’ús de roba d’estiu.
