Punt de partida
En una primera fase del projecte l’Escola Tècnica Superior d’Arquitectura del Vallès ETSAV – UPC (situada al mateix municipi), assumeix el paper d’impulsor. Els alumnes de l’escola complementen la seva formació acadèmica amb la pràctica sobre la realitat.
La viabilitat del projecte prové dels vincles establerts entre els diferents agents, on el més important és que cada un d’ells vegi recompensada la seva aportació al barri. Amb aquesta estructura de partida sorgeixen noves aliances entre universitat, veïns, ajuntament i empreses.
Pel que respecta al barri, es posa a disposició dels veïns “aturats” un coneixement específic en el camp de la rehabilitació energètica, potenciant els seus perfils professionals a través de plans d’ocupació (PO).
L’ajuntament és l’agent facilitador, proporciona recursos econòmics i humans, i ajuda a definir el marc legal del projecte. Aplicant noves metodologies d’aproximació i treball sobre el municipi, complementa la seva tasca al barri mitjançant un enfocament innovador.
Les empreses col.laboradores esdevenen un agent clau en el desenvolupament del projecte, facilitant material i tecnologia per a executar les diferents accions i promovent nous sistemes constructius, indispensables per a la rehabilitació energètica del parc edificatori existent.
En aquest sentit, s’aconsegueix una millora de la imatge i funcionament del barri dotant-lo d’una major autosuficiència i capacitat de resposta, redirigint-lo cap a un model urbà més eficient.
Detecció
El primer pas és generar un ordre d’intervenció. Es realitza una “radiografia” de l’estat actual del barri mitjançant una prospecció arquitectònica, un estudi social, i un anàlisi sanitari.
Es medeixen les condicions de salubritat monitorant cada habitatge per extreure’n dades de temperatura, humitat i qualitat de l’aire. Aquest estudi es completa amb l’anàlisi estructural i constructiu de l’objecte, identificant quines són les possibles fonts de patologia.
L’estudi es complementa amb una sèrie d’enquestes als usuaris (metodologia RELS), que donen una informació addicional sobre com utilitzen les seves cases. Aquesta informació es contrasta amb l’experiència dels estudis realitzats per l’ajuntament.
En l’àmbit de salut, el servei d’infermeria del barri facilita informació sobre els casos sanitaris més greus identificats al barri, alertant de les necessitats més urgents d’algunes families.
Diagnosi
A través de la parametrització d’aquests tres vectors es seleccionen els casos que necessiten accions de millora amb més immediatesa. Prèviament s’el.labroen les gràfiques i diagrames de totes les dades recullides, que esdevenen una eina projectual indispensable per a interpretar i avaluar quina serà la intervenció més óptima en cada cas.
Definició de les solucions
Un cop avaluat el funcionament específic de cada cas, s’identifiquen les problemàtiques i patologies existents en l’habitatge, per a poder plantejar de manera precisa les solucions més adients.
En aquest sentit, les propostes es desenvolupen a través de diverses micro accions, distribuïdes estratègicament per l’envoltant de l’habitatge. És a través d’aquest sistema d’ “acupuntura” com s’aconsegueix la millora general de l’habitatge.
Abans d’executar les accions de millora es realitzen simulacions energètiques per a validar cada proposta. D’aquesta manera s’avalua quin guany representa cada acció, i es pot valorar quina de les opcions és la més equilibrada en relació a la inversió de recursos.
Les propostes es centren en la rehabilitació energètica i la millora de l’habitabilitat dels habitatges: aïllament tèrmic en coberta, augment de la captació solar passiva, estanqueïtat en fusteries, sistemes d’extracció control d’aire viciat, etc.
Microaccions
Pel disseny de cada micro acció s’ha de comprendre el funcionament específic de cada punt de la preexistència on s’intervé, identificant les mancances i deficiències constructives preexistents. Les propostes optimitzen el comportament passiu de l’habitatge, reduint-n’he el consum energètic.
La lógica de les solucions va més enllà de donar una resposta concreta a la problemàtica existent (ex. sobreescalfament lluernari a l’estiu, pérdues tèrmiques a l’hivern), sinó que proposa una millora en el comportament global de l’envolvent mitjançant pròtesis multifunció que potencien l’habitabilitat i confort de l’habitatge (ex. resoldre sobreescalfament protegint del sol d’estiu, millorar transmitància parament, augmentar captació passiva a l’hivern per reflexió, resoldre condensacions vidre interior).
Les solucions constructives estan dissenyades tenint en compte dos paràmetres fonamentals: els recursos econòmics(per a materials d’obra) i els recursos humans (6 mesos de PO). En aquest sentit són solucions que s’executen amb materials i geometries senzilles, però amb una elevada càrrega d’hores d’execució.
Formació
Els operaris que executen les accions de millora (PO) necessiten disposar d’un espai de treball i formació des d’on iniciar els treballs pràctics. Per aquest motiu s’habilita un espai de suport dins el barri, que funciona com a taller base.
S’intervé en un espai públic en desús, reactivant i habilitant un espai de reunió col·lectiu que fomenta la interacció entre els veïns. Aquest espai esdevé el lloc des d’on es pot començar a treballar amb les técniques i solucions constructives que posteriorment s’aplicaran als casos d’estudi.
Validació
La metodologia utilitzada és el resultat d’un procés integral d’investigació, detecció de necessitats, acció, seguiment i avaluació periòdica dels resultats. Un cop finalitzades les intervencions s’aplica un protocol de comprovació dels resultats, enfocat des d’un punt de vista energètic (mesurament de temperatures, humitat i qualitat de l’aire), social (seguiment de les famílies intervingudes) i mèdic (anàlisi de sang i control sanitari periòdic), per a poder valorar i corregir els paràmetres de projecte en edicions futures.
