El projecte parteix de la necessitat d’unir dues cases de cos adjacents. Es tracta de dues finques urbanes ubicades a un dels eixamples d’expansió de la ciutat de Terrassa de finals del segle XIX i primera meitat del XX. Les parcel·les tenen una geometria pràcticament rectangular, a excepció de la llinda de fons de parcel·la que és inclinada, i estan orientades a sud-est en el sentit llarg.
L’habitatge resultant explora el potencial d’unificar les dues cases a través del mur de mitgera compartida. D’altra banda, s’esponja i condiciona l’espai exterior de jardí (pati interior d’illa). A partir de connectar els diferents espais de lhabitatge, a través de nous passos en aquesta mitgera compartida, es canvia d’un esquema habitacional lineal a una matriu indeterminada despais que permeten múltiples formes habitacionals.
L’habitatge consta de planta baixa, planta pis i planta golfes. Es plantegen uns trasdossats mitjançant murs de fàbrica de blocs de terra compactada. S’ha posat especial atenció en la solució de l’envolupant tèrmica per minimitzar la demanda energètica, tant en l’aïllament tèrmic de les cobertes com de les façanes amb pèrdues més grans, preveient un sistema d’ombreig que permeti regular la captació solar per evitar sobreescalfament i desconfort .
S’ha procurat minimitzar l’impacte ambiental de la proposta, tant en l’àmbit de solucions constructives com de processos d’execució durant l’obra. Es proposen estratègies bioclimàtiques com la captació solar a la façana sud, la ventilació per efecte xemeneia a través de la peça central nucli, l’aprofitament de la inèrcia tèrmica, el control higroscòpic de la humitat ambient, o la il·luminació natural, per reduir els consums energètics i millorar el confort i la salut.
S’optimitza la inèrcia tèrmica i la capacitat de regular la humitat ambient als murs existents amb la introducció de blocs de terra compactada (BTC) com a material estrella de la proposta. S’aïllen els paraments que suposen pèrdues tèrmiques, com ara la coberta, les façanes i la solera en contacte amb el terreny.
La peça nucli es planteja com a element de ventilació i il·luminació mitjançant un sistema de lluernes a coberta i una passarel·la ventilada en P1. En aquest sentit, es milloren les condicions ambientals de la part central de lhabitatge, que en aquesta tipologia tradicional sol ser fosca i poc ventilada. El nucli central s’interseca amb la coberta mitjançant dues finestres motoritzades que garanteixen la il·luminació natural i la captació solar, així com la ventilació creuada de tots els espais de l’habitatge. El nou nucli és on s’ubiquen els diferents dispositius de bany, diferenciats segons el seu ús.
La tipologia de casa de cos, dóna restriccions purament estructurals, ofereix una distribució en agregació que nega als nuclis d’accés i serveis de qualitats ambientals, com la ventilació o la il·luminació. Pel fet d’afegir dues cases adjacents, l’ampliació d’aquesta crugia ens permet invertir aquestes prestacions i convertir aquests elements centrals en els impulsors de les qualitats ambientals. Així, doncs, convertim la principal escassetat de la preexistència en l’element crucial de la proposta.
El trasdossat de les façanes, així com l’aïllament a coberta, garanteixen una continuïtat tèrmica que redueix un 60% el consum d’energia renovable respecte al límit del CTE. El BTC aporta inèrcia tèrmica (com podrien fer els murs de maó ceràmic), però a diferència de la ceràmica, amb la terra aportem també control higroscòpic. Aquesta capacitat de controlar la humitat interior representa una “prestació extra” (i singular) de confort.
